Autora: Ana Augusto Arenas
La indústria audiovisual canvia a cada moment. Aquest fet es va demostrar durant la pandèmia de la covid-19, la qual va obrir pas a un nou model de consum de continguts audiovisuals basat en les plataformes de vídeo sota demanda. Plataformes com Netflix, Disney Plus, HBO o Amazon Prime Video van experimentar un creixement exponencial que, fins al moment, mai no s’havia donat. Segons l’estudi Plataformes audiovisuals digitals: les grans vencedores de la pandèmia (2021), portat a terme per Jorge Tuñón, professor de la Universitat Carles III, i Agnese Gambari, Gestora de Projectes Europeus en Altair Assessors, tots dos col·laboradors de l’OBS Business School, "el streaming en plataformes com a nova forma de consum d'oci audiovisual suposa ja un 25% del mercat televisiu, després de captar a prop de 900 milions d'usuaris, segons l'últim informe d'audiències de la companyia de mesurament i anàlisi de dades Nielsen Holdings (2020)”. Així, tal com recullen Tuñón i Gambari al seu treball: “la major part del pastís es reparteix entre cinc: Netflix, Amazon Prime, HBO, Disney Plus, i Apple TV. Netflix és el líder amb 183 milions de subscriptors a tot el món en el primer quadrimestre de l'any. Li segueix la plataforma d'Amazon, Amazon Prime, amb 150 milions de subscriptors. HBO es posiciona en el tercer lloc, amb 140 milions d'usuaris. Unes altres com Disney Plus i Apple TV -que han estat de les últimes a unir-se a la carrera- sumen 50 i 33 milions de subscriptors, respectivament”.
Per tant, no és estrany que aquest tema, els nous models de consum audiovisual, hagi estat tractat a la mostra de televisió de qualitat de Barcelona, MINIPUT. Dins de l’edició del 2021 es va organitzar una taula de debat amb el títol “El futur de la ficció a les televisions públiques” el dia 27 de novembre. L’acte va ser presentat per Eva Mor, cap de desenvolupament de la productora Minoria Absoluta, i hi van participar Laura Folguera, directora Producció de Programes TVE Catalunya; Oriol Sala-Patau, cap de ficció de TV3; Ernest Sorrentino, Subdirector de Continguts d’À Punt i responsable del Departament de ficció; Joan Carles Martorell, director d’IB3, i Fernando Ojea, director de continguts de Televisión de Galicia.
La qüestió inicial, plantejada per Mor, va centrar-se a destacar el fet que “les plataformes no són l’enemic per a les televisions públiques” i és que, tal com va apuntar, “moltes de les grans sèries que han triomfat (a les plataformes) han nascut en les televisions públiques com: El sabor de les margarides, de la televisió gallega, o Merlí, de TV3. Les quals han tingut després una gran repercussió internacional gràcies al suport i la confiança de plataformes com Netflix, per exemple”. Això es deu al fet que “després de la pandèmia el públic adult també s'ha familiaritzat amb aquestes plataformes i ara, també, s'ha convertit en una audiència més exigent”.
Aleshores, segons la moderadora, “les cadenes públiques han de preguntar-se el següent: com retenir o renovar les seves audiències?, fins a quin punt deuen o poden arriscar en el contingut?, quines fórmules tenen previstes per a continuar fent ficció de qualitat amb els pressupostos a vegades congelats, a vegades retallats? I, per últim, saber si és la llengua un impediment per a portar les sèries més enllà del mateix canal”.
Davant la irrupció de les plataformes i la crisi del consum televisiu lineal
En el cas de la TV de Catalunya, Folguera, pel que fa a l’aspecte relatiu al “boom” que han suposat les noves plataformes en el seu contingut, va indicar que “les plataformes és veritat que són un repte, però també són una oportunitat”, ja que “després de la covid el consum ha canviat en ficció i la gent ja no espera una setmana per a veure el següent capítol”. Així, a la cadena, “estem en un moment, ara mateix, de transició i de crear estratègies noves jugant, doncs, amb les plataformes digitals, amb Playz (plataforma d’RTVE) i amb el lineal”.
Pel que fa a la televisió gallega, la qual, com va destacar Mor “ha tingut algunes sèries d’èxit gràcies a l’aliança (amb les plataformes digitals)”, Ojea va apuntar que, per ells, “la ficció té un èxit que gairebé no ens podem imaginar per al que és la producció feta des de Galícia i continguts de Galícia”. D’aquesta forma “les produccions importants que es van fer a Galícia no són per al nostre canal, són directament per a plataformes o per a canals comercials”, segons el director de continguts de la televisió gallega. Algunes d’aquestes produccions serien: Fariña, Vivir sin permiso o El desorden que dejas, les quals han tingut un reconeixement i una difusió que ha arribat fora d’Espanya.
El problema és que, en el cas de Galícia, aquest model de fer sèries de ficció constants, setmanals, “ens està costant ara mantenir-ho”, com va indicar Ojea. Amb tot, “els projectes continuen sorgint, alguns els compartim amb els nostres companys de Catalunya i la Comunitat Valenciana i Balears i també vam començar a treballar amb la televisió portuguesa, ja que tenim amb ells una filial especialment pròxima, cultural i idiomàtica”. La qüestió és que el fet de portar a terme aquestes col·laboracions “és un procés molt bo i considero que és un èxit, també, del servei públic”, com va apuntar Ojea.
Amb relació a IB3, qui -segons Mor- “han fet molt bona feina en el terreny de la ficció i amb una audiència jove” i que -en paraules del seu director- és “el soci més petit d’aquesta taula”, Martorell considera que “les televisions públiques tenen unes obligacions en el cas de les autonomies claríssimes: la llengua, per exemple, la proximitat en el territori, donar cobertura a totes aquelles coses o canals que altres canals o mitjans no arriben i el risc de gestió de les televisions públiques”. En aquest sentit, el director d’IB3 va indicar que aquesta administració “ens costa també perquè, de vegades, el risc està molt vinculat a les audiències i, alguns cops, arriscar et fa pagar aquest risc”.
Malgrat aquestes qüestions, des de la cadena balear tenen clar que “farem una televisió 100% en llengua catalana”, per aquest motiu “vam decidir arriscar per la ficció, perquè la ficció és el relat hegemònic, contemporani, a nivell internacional, que ha esdevingut un dels productes estrella de totes les televisions”. És a partir d’aquí que “vam posar en marxa una estratègia de començar a fer productes que mai s'havien fet a IB3 com, per exemple, fer una sèrie mil·lènial que es deia Mai neva a ciutat, que es va emetre a IB3 i també a TV3 i que la teniu a Filmin. Tot a nivell nacional. També vam fer un thriller, que va ser Treufoc, i vam guanyar el premi Pello Sarasola, com el millor programa de 2018, i hem seguit experimentant”.
D’altra banda, com va informar Martorell, “una de les novetats d'IB3 és que hem aconseguit estar acompanyats dels germans més grans, À punt i TV3, que ens han donat sempre molt de suport, històricament, amb documentals, doblatges i emetent les nostres sèries, i ara s'ha sumat a formar part de la coproducció dels nostres productes”. Amb tot, també cal tenir en compte – va continuar Martorell- la plataforma Filmin.cat que, des de fa un temps, “està apostant per finançar el nostre producte audiovisual”. El director d’IB3 considera que és interessant tenir “productes de ficció més arriscats i productes més convencionals”.
En el cas de TV3, Palau va destacar que, tot i el seu interès per la ficció, “no és fàcil, és un dels productes més cars que tenim ara mateix a sobre de la taula, però continuem apostant”, en tant que “quan una telenovel·la té proximitat de temes, que són locals, i actors que són de primera, doncs també té una rebuda molt alta per part de la nostra audiència i és un dels productes que ens caracteritzen. Per tant, la sèrie diària tenim la sort que ens funciona molt bé”. Això no obstant, opina que “el futur passa per la coproducció (...), per la qual cosa busquem maneres d’apropar-nos a productes que no són nostres, però que poden tenir la seva divulgació”. Per aquest motiu, a TV3 compten amb dos models diferents de col·laboració: un, on treballen amb cadenes que produeixen en llengua catalana com À Punt o IB3 i altre, on el model de negoci és diferent i “aquí estem Antena 3, Netflix i TV3”. En aquest segon cas, el sistema és el següent: “Netflix estrena una sèrie (produïda de manera conjunta) i després de dotze mesos Antena 3 i nosaltres podrem estrenar”.
Eva Mor va relacionar la necessitat de trobar nous models de negoci amb el finançament: “abans el que es feia (a l’hora de produir sèries) era que hi havia un finançament 100% de la pròpia televisió pública, cosa que ara per ara és impossible i s’han d’anar a buscar socis”. En el cas d’À Punt aquest finançament és especialment necessari, ja que com va destacar Sorrentino “som una televisió jove, portem tres anys en emissió i, d’aquests, un i mig en pandèmia”. Amb tot, “quan vam entrar l’equip directiu teníem claríssim que, com a televisió autonòmica amb llengua pròpia, una de les nostres obligacions era fer ficció en valencià i mostrar els nostres referents”. Així, “vam començar a fer ficció amb el pressupost que teníem. No va tenir gran repercussió perquè era un canal nou (...), però tot va anar canviant, vam tenir algunes alegries en algunes coproduccions amb TV3 com Federica Montseny o la Mort de Guillem, que van funcionar molt bé. També els intercanvis de sèries com Merlí o Les de l'hoquei van tenir molt bona rebuda a À Punt”.
De cara a 2022, el subdirector de continguts d’À Punt va destacar que “el nostre objectiu és convertir L'Alqueria Blanca en una sèrie diària (...), això pot atreure a aquest perfil de públic que, fins ara, a nosaltres ens falta, que és el perfil major de 65 anys”. Sorrentino creu que “les telenovel·les poden donar-li a la cadena un plus, tant d’audiències com de posicionament en la societat”.
Nous socis i noves aliances
A partir d’aquí, Mor va centrar el debat a conèixer en què es basen les televisions públiques a l’hora d’escollir els seus projectes. Amb relació a TVE, Folguera va apuntar que “tenim una doble línia amb Playz, amb una estratègia completament diferent de la del lineal” i, per ells, “aquí el que funciona és el thriller, els crims reals, la ficció amb formats, llenguatges i històries que siguin diferents i més properes”. A partir d’aquí el que es vol és “treballar en una nova estratègia per tenir tires diàries (d’aquestes sèries)”.
El director de continguts de la Televisión de Galicia va afirmar que “nosaltres seguirem en la línia dels projectes que vinguin acompanyats de socis, plataformes o altres televisions, i en la línia del que ens presentin altres productores (...) ens interessa molt la ficció que té un concepte d'esdeveniment. Relacionada amb fets reals, per a cridar l'atenció (...) com el cas d'Alsasua (...) esdeveniments de pocs episodis i relacionats amb un fet real (...) D’altra banda, també buscarem que els projectes que anem llançant tinguin un component digital (...) i, després, estem començant a considerar la possibilitat de tornar a la sèrie diària. Una línia que teníem abandonada, però que estem valorant per la dificultat d'atreure el públic i competir amb les plataformes”.
Per la seva banda, des d'À Punt, Sorrentino va afirmar que “la nostra idea és continuar fent ficció (...), buscant socis i continuar col·laborant i traient projectes amb ells, perquè pensem que és la millor manera de continuar fent ficció. També fer ficcions basades en fets reals, que solen tenir molt bona acceptació, i ja poder fer ficció juvenil i ficció infantil en llengua pròpia seria una cosa magnífica no pel retorn que tindria sinó pel que suposa”.
Mentrestant, pel que fa a IB3, Martorell va destacar que, a causa de la seva situació econòmica complicada, “l’element de coproducció es convertirà en un element clau (...), de fet, en Balears, els diners per a la producció audiovisual aniran una banda cap a la televisió pública i, l’altre, a l’Institut d’Indústries Culturals per apoderar a les productores i al sector privat perquè siguin la locomotora a nivell creatiu de ficcions o documentals i que siguem nosaltres qui ens sumem”. I és que, segons va afirmar el director d’IB3, “un dels reptes és que les coproduccions siguin naturals, versemblants a nivell de contingut, que a nivell narratiu el que li succeeix a aquests personatges en aquests paisatges tingui sentit per a tots els socis (...) i aquesta és una de les coses més difícils que hi ha”.
Finalment, amb relació a TV3, Palau va indicar que “nosaltres vam intentar buscar al públic jove amb sèries com Les de l'hoquei, on apoderàvem a la dona, però va ser una mica nínxol entre el target juvenil, que és molt inestable. La reflexió és que hauríem d'abandonar la idea d'intentar captar públic juvenil i centrar-nos més en curses que fossin més garantistes, però malauradament som molt inquiets i ens agrada el risc i a la que vingui un projecte que sigui atractiu i diferent és molt probable que mirem de fer-ho”. De fet, Palau va explicar que han posat en marxa un model, que “consisteix a fer una crida a les productores catalanes perquè ens presentin projectes de ficció i participem a mode de coproducció (...) on els productors puguin anar a buscar socis, plataformes, televisions públiques, inversors (...)”. Per últim, com va apuntar el cap de ficció de TV3, “un altre model que també m'agrada explicar és el de fer pel·lícules, amb RTVE per exemple, en català i castellà (...) i és que cal explorar-ho tot perquè tot és possible dins del que no era imaginable fins ara”.
Comments