Per Redacció OCC InCom-UAB
Montse Ayats Coromina, responsable del Pla nacional del llibre i la lectura de la Institució de les Lletres Catalanes, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Montse Ayats és diplomada en magisteri i llicenciada en filologia catalana i té una àmplia experiència en el món editorial així com un gran coneixement de la cadena de valor del llibre i de l’àmbit educatiu.
Quins són els principals objectius del Pla Nacional del Llibre? Es detecten problemes diferents segons, per exemple, l’edat o si es viu en una zona rural o urbana? És a dir, cal posar en marxa estratègies específiques o es pot pensar en línies més generals?
En el primer període del Pla Nacional del Llibre, la feina és desenvolupar tota la planificació tant de diagnosi com de propostes de forma col·laborativa amb persones del departament d’Educació, del departament de Cultura i expertes. La detecció dels problemes parteix a partir dels estudis que tenim. És evident que hi ha una colla de qüestions que s’han d’abordar però les propostes vindran arran d’aquesta anàlisi ben feta i es treballaran en diferents àmbits.
Ara mateix no ho tenim clar si els problemes es detecten segons si viuen en un entorn rural o urbà. Ara bé, el que és difícil és que les polítiques siguin generalitzables i iguals per a tothom. Rural o urbà, persones amb més recursos o menys, municipis amb biblioteca o sense. Les realitats són molt diverses i, per tant, s’ha de fer polítiques adequades en cada cas. Del Pla en sortiran accions concretes que algunes són genèriques però adaptables a cada municipi o cada col·lectiu. No es tracta de generalitzar sinó de treballar-les per adaptar-les a la realitat.
En termes generals, quina és la millor estratègia per aconseguir que lectores i lectors visquin la lectura com un plaer?
Tots aprenem a llegir i a escriure a l’escola. Les famílies són un element important però n’hi ha algunes que, pels motius que siguin, no poden ajudar als seus fills a accedir-hi. I per l’escola hi passem tots. L’escola és la clau. Allà hi aprenem les qüestions de mecànica, de tècnica però també el gust i el plaer per la lectura, que són la clau per fer-te lector. Perquè si no, el que saps és lligar una lletra amb l’altra i construir una paraula però aquella paraula no et diu res.
El gran repte és aconseguir el gust per la lectura i l’hàbit lector. I això com s’aconsegueix? De moltes maneres diferents i això és el que s’ha d’anar reforçant. L’accés als llibres a les biblioteques, els programes específics, la feina dels mediadors, com mestres, bibliotecaris o persones que es dediquen a la dinamització de la lectura. Hem d’intentar que no els facin avorrir la lectura.
Com podem millorar que el contacte inicial amb la lectura sigui plaent? Passa per l’escola i per entendre que cada lector és diferent i les escoles ara, en lloc de fer que tots llegeixin el mateix text, ofereixin diferents propostes. Has d’entrar a la lectura amb tipologies textuals diferents. Quan trobes allò que t’agrada llegir, llegiràs més. I si això ho treballem des del començament, tenim més garanties. I la resta és que funcionin aquests agents que acompanyen a fer-te lector.
Sembla que sempre pensem en la infància quan parlem d’això, però potser és un problema que també pot donar-se a altres edats o que pot estar relacionat amb altres qüestions com, per exemple, el gènere?
Cada lector té les seves prioritats i troba gust en unes històries i la gràcia és tenir accés per trobar-les i que t’arribi aquest text. Aleshores te n’adones que sí que t’agrada llegir. Ser lector vol dir llegir allò que t’agrada i això ho pot fer tothom. No és una activitat exclusiva només per uns.
Respecte al gènere, les dones som més lectores i participem més en activitats de lectura. Això es trasllada a aquest enriquiment personal però no necessàriament té correlació amb què hi hagi més escriptores. Tots els factors socials hi tenen a veure perquè, al cap i a la fi, la lectura és una qüestió individual però té una dimensió molt social.
En termes generals, com podem fomentar el gust per la lectura des de ben petits? Continua sent útil explicar contes o, atès el nou entorn tecnològic i la manera en que està pensat el temps de lleure infantil actualment, això ja no funciona?
Està demostradíssim que aquesta narrativa oral és fonamental. Ens hem d’educar en aquest món tecnològic i la dificultat és com eduques algú quan tu no hi has estat educat. El que sí que està comprovat és que és important que des de ben petits tinguin accés a contes. Escoltar històries, bones històries i bons contes és vital.
La primera aproximació és a casa. A les primeres edats, els nens volen que els miris i els escoltis. Si realment volem consolidar la lectura i l’escriptura, és primordial primer el paper de les famílies i, després, el de l’escola. Les famílies han de dedicar-hi temps i buscar bons materials. Com? Llibreters i bibliotecaris poden assessorar. Tot això que es reforça a les famílies té un millor resultat a les escoles. Quan les famílies no poden perquè culturalment no han tingut aquest accés, les administracions hem de buscar maneres per suplir això i incidir en aquests aspectes.
Podries fer alguna recomanació als progenitors que volen fomentar la passió per la lectura entre els seus fills i filles?
Per fer llegir als nostres fills, s’ha de ser lector. I això no vol dir que ens haguem d’obsessionar amb el nombre de llibres. No es tracta de sumar exemplars de títols llegits sinó parlar de la lectura com una cosa natural i important.
Però com es pot contribuir des de les escoles al foment de la lectura?
Com deiem, l’escola és fonamental i hi ha un currículum on s’ensenya la tècnica de llegir entre 4 i 7 anys. No hi ha una edat concreta. Potser un nen amb 5 anys ja llegeix i un altre no hi arribarà fins als 7. Hi ha una part tècnica però també una altra de foment de la lectura. Els centres han de tenir uns plans lectors, que s’han de revisar cada curs. Important també el fet que vegin llegir els seus mestres, tenir llibres a l’aula i una biblioteca escolar.
L’educació és reproducció i tu fas allò que veus fer als grans. Amb mestres lectors, podem tenir més alumnes lectors. Es tracta de fer de la lectura una activitat habitual en l’àmbit educatiu i treure la idea de la lectura com un mètode avaluable com comptar les paraules per minut, que hauria de desaparèixer. Estem en un mon competitiu: però de què serveix llegir tantes paraules per minut? El que sí que s’ha d’avaluar és el teu progrés lector, això sí.
Creus que la falta de comprensió lectora continua sent un problema que cal tractar entre les nenes i nens de primària? Què s’ha fet fins ara? Està funcionant?
Fins ara ens hem basat amb resultats de l’informe PISA, que és un informe internacional que ens compara amb països que tenen realitats molt diferents a la nostra. Ara, amb el Pla, hem estat treballant amb proves que es fan a 4t d’ESO i a 6è de primària per veure el nivell de competència lectora i el que està clar és que tots aprenem a llegir diferent, i les realitats sòcio-culturals també ho són.
En un país on hi pot haver nens a una aula amb 25 llengües maternes diferents, vol dir que l’accés a la comprensió lectora també ha de tenir en compte aquesta realitat. La clau per millorar aspectes de comprensió és que des de l’aula s’abordi aquest multilingüisme. Les estratègies han de ser diferents i a l’hora de mesurar-ho també.
De quina manera han influït les noves tecnologies en els hàbits de lectura actuals?
S’hauria de parlar a partir d’estadístiques que actualment no tenim. El que està clar és que ara tenim accés a molts més continguts audiovisuals, més interactius, i que demanen menys concentració i més estimulació. En canvi, la lectura d’un text és més individual i això requereix més concentració. Hem de veure com treballar l’atenció i la concentració que és fonamental per entendre bé el que llegeixes. Perquè una cosa és llegir i altra és entendre. I que tot allò que llegeixis et permeti ser crític davant el panorama que tenim amb les fake news.
Les biblioteques escolars del segle XXI han de tenir llibres però han de servir per treballar tots aquests aspectes. Llegir, escriure i expressar-se oralment són qüestions fonamentals, no només per entendre un text, sinó per anar per la vida o per cercar informació per Internet. Has de saber llegir més que mai.
L’ús del mòbil ha provocat que els joves (i els no tan joves) escriguin amb abreviacions i amb moltes faltes d’ortografia. La lectura de llibres pot ajudar a pal·liar això?
Una cosa és que els joves entre ells s’entenguin i tinguin aquests codis, que sovint els adults no els entenem. I una altra és que, quan es facin les coses formals, s’han de complir unes regles i unes normatives. És evident que els llibres hi ajuden, i molt, i els hàbits es creen de bons hàbits. En aquest sentit, si tens bons models, és fàcil que es repliquin i milloris les faltes d’ortografia però també les construccions. Els models són importants i el llibre continua sent una bona eina en aquest sentit.
Sabem que és un tema recurrent, però quin futur consideres que té el llibre electrònic?
Els ebooks van creixent però no amb les previsions que s’esperaven. Al 2007 a Frankfurt dèiem que el paper s’acabava i que aviat no existiria. Estem al 2022 i el paper continua tenint valor per molta població. Ara és evident que els més joves estan formats en la tecnologia. Per tant, és possible que en el futur llegeixin més en format digital, amb audiollibres o amb altres recursos i pugui tenir més pes del que té ara.
Realment el llibre amb format paper té una llarga vida i va resistint. Amb l’aparició de la televisió també es deia que els llibres desapareixerien. A cada generació han aparegut nous artilugis i es va plantejant si es mantindrien els anteriors. I els llibres van resistint. Per tant, deuen tenir alguna cosa que és difícil de substituir.
Ja has mencionat varies vegades la importància del paper de les biblioteques, però quin és el paper que exerceixen les biblioteques públiques a la nostra societat?
Les biblioteques públiques són fonamentals perquè es pot garantir que tothom té accés a la informació, a la lectura i al coneixement al llarg de la vida. En aquest sentit tenen molt futur i el foment de la lectura és una de la funcions dels bibliotecaris cada vegada més preparats per fer aquesta mediació lectora. Han passat de ser prestadors de llibres a ser fomentadors de la lectura. I alhora el que s’està accentuant és la seva funció social i potenciadora d’aquesta lectura al llarg de la vida.
Com ha evolucionat el sector editorial a Catalunya? En quin punt estem ara i quins serien els principals reptes?
Jo vinc del sector editorial. És el sector que, des del punt de vista cultural, més factura. Catalunya té dos grans grups importants, com són Planeta i Penguin, i al seu costat hi ha una diversitat de segells editorials. Des del punt de vista empresarial està ben estructurat. Les crisis, com a tots els sectors, fan que els grans grups creixin més cada vegada i potser el que no hi ha són empreses de mida mitjana.
El sector editorial català estaria preparat?
En el cas del català, es veu que la proliferació de petites editorials fa que s’ampliï l’oferta de gèneres. El català va fent el seu espai però és evident que quan mirem les dades les ventes són més amplies amb castellà perquè l’oferta també ho és més. Sempre ens deien que l’edició en català tenia una mala salut de ferro. Abans 1 de cada 4 títols que es venia a Catalunya era en català, i ara gairebé són 2 i, en aquest sentit, es va fent forat però convivint i competint amb una altra llengua que té un Estat darrera i uns altres països on es parla. Per tant, és una lliga molt diferent. Però està bé veure com el còmic comença a despuntar en català i la ciència ficció també en els últims anys va creixent.
Fenòmens al voltant de best-sellers, com és el cas de Harry Potter, són reptes que caldria assumir també des de Catalunya? Es a dir, podria interessar crear llibres en català que siguin best-sellers?
I tant! Però les dificultats aquí són importants en el sentit que som la població que som. Per fer un best seller has de fer que tot el món cregui que el llibre és important. És més fàcil fer-ho des de les llengües grans que al revés. Tot i això, el català amb les polítiques de la Ramon Llull, amb els agents literaris i editors és molt més conegut arreu del món que en altres èpoques, però hi ha una qüestió que és l’economia. Amb el català has de treballar molt més.
Quin serien els principals perills per una ciutadania que no llegeix?
Pots viure sense llegir. Però, per una banda, hi ha una lectura per plaer que t’estàs perdent i, per l’altra, la desinformació. Saber llegir s’ha de saber llegir per entendre un cartell, el contracte laboral que signaràs si trobes feina, la hipoteca si pots accedir a comprar un habitatge o el contracte de lloguer ... s’ha de saber llegir la informació d’un medicament que et prens. Per mi, té molts perills no saber llegir. És necessari per anar pel món, però alhora pot ser una bona font de plaer.
Què ens recomanes per llegir aquest estiu?
A cadascú li agrada llegir coses diferents. Què pots fer per decidir què llegeixes? Si tens una llibreria de confiança, el llibreter és un bon assessor si no pots mirar la biblioteca del teu poble o del teu barri o d’altres poblacions. Una altra font poden ser els premis llibreters que s’han atorgat ara fa poc. La clau és saber què t’agrada i qui et pot assessorar. I una altra cosa que segueix funcionant molt bé és el boca orella. Un llibre no ha d’agradar a tothom i sobretot el que no hem de fer és frustrar cap lector. Has de llegir allò que t’agrada i el que no funciona és que et diguin el que has de llegir.
Commentaires