Redacció OCC InCom-UAB
Les dones han estat les protagonistes i grans guanyadores dels XXXIII Premis del Consell de l’Audiovisual de la Catalunya a la investigació sobre comunicació audiovisual. L’acte de lliurament, que va tornar a la presencialitat després de la pandèmia, es va desenvolupar un cop més en el marc de la Jornada de recerca de la Societat Catalana de Comunicació a l’Institut d’Estudis Catalans. Més concretament, a la seva 13ª edició, que es va celebrar el 7 d’abril de 2022.
Nous sistemes d’audiodescripció per a persones amb discapacitat visual
Floriane Bardini rep el primer premi per la seva Tesi Doctoral La transposició del llenguatge cinematogràfic en l’audiodescripció i l’experiència fílmica de les persones amb discapacitat visual, dirigida per la Dra. Eva Espasa Borràs i presentada a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Es tracta d’un treball de recerca sobre els nous sistemes d’audiodescripció interpretatius per a persones amb discapacitat visual, que posen a prova noves tècniques d’audiodescripció. Bardini, a l’entrega dels premis, va explicar que “els objectius de la recerca eran investigar la transposició del llenguatge cinematogràfic en l’audiodescripció (AD) i analitzar el seu paper en l’experiència fílmica; posar a prova diferents enfocaments de l’AD del llenguatge cinematogràfic per proposar alternatives a l’AD convencional; involucrar les persones amb diversitat visual en la recerca i comparar l’experiència fílmica de les persones amb i sense diversitat funcional visual”.
La recerca va incloure un disseny experimental de tres AD del mateix curtmetratge, Nuit Blanche (2009), en tres estils d’AD i amb metodologia mixta, quantitativa i qualitativa, sobre una mostra de 45 persones amb discapacitat visual.
Bardini va concloure que “tant l’AD convencional com les AD interpretatives ofereixen un accés satisfactori a la pel·lícula”, però “les AD interpretatives ofereixen una experiència emocional més intensa i més similar a la de les persones vidents que l’AD convencional. Les AD interpretatives podrien oferir millor accés als elements estètics i d’estil de les pel·lícules”. Segons el seu estudi, “l’AD narrativa és un estil recomanable al nostre país, en canvi, calen més estudis abans de validar la utilització de l’AD cinematogràfica per a tots els públics”.
L’ètica periodística en el tractament informatiu
Fernanda Elizabeth Ramírez Santos guanya el segon premi per la investigació La responsabilidad social de los medios de comunicación en situación de crisis. Análisis del tratamiento deontológico del caso Ayotzinapa (México) en Noticieros Televisa, dirigida per Carles Pont Sorribes i Cristina Perales, i presentada a la Universitat Pompeu Fabra. La recerca es planteja comprovar si la principal cadena de televisió de Mèxic, Televisa, va complir amb els principis d’ètica periodística en el tractament de la desaparició de 43 estudiants en una escola rural d’Ayotzinapa al 2014.
La investigació s’emmarca en el context sociopolític de Mèxic on des de 2006 hi han registrades més de 98.000 persones desaparegudes, la majoria de les quals són joves.
L’objectiu de la recerca és analitzar el tractament informatiu de Televisa sobre el cas d’Ayotzinapa, a través dels fonaments teòrics de l’ètica del periodisme: (a) examinar críticament si Televisa va complir amb els tres principis bàsics de la deontologia periodística (veritat, justícia i responsabilitat) en la producció i divulgació de les noticies sobre els successos de Ayotzinapa i (b) estudiar la percepció dels familiars de les víctimes sobre el tractament informatiu de la desaparició forçada dels 43 estudiants. A més, la Tesi té com a finalitat elaborar un protocol de comunicació que contribueixi a una millor difusió d’informació en situacions de crisis.
El corpus d’anàlisi està format per material emès entre setembre de 2014 i gener de 2015. Ramírez Santos ha examinat 405 peces informatives del cas, seleccionadesdesprés de visionar 90 programes informatius (75 hores d’emissió).
Els resultats del seu treball reflecteixen que “hi ha vulneració de prescripcions ètiques relacionades, sobretot, amb el principi de la veritat”. La investigadora destaca que “el cas no es tracta amb profunditat, no s’aporten les causes ni el context, fet que dificulta la comprensió de l’abast real de l’emergència. Hi ha una pluralitat de veus però desequilibrada: no es verifiquen ni es contrasten les dades oficials amb fonts expertes independents al Govern”. I, per acabar, conclou que “Televisa es va ocupar més de seguir l’agenda marcada per l’Administració i en reproduir el discurs oficial que en explicar i analitzar els fets i les conseqüències de la desaparició forçada dels 43 estudiants”.
Les estratègies narratives, estètiques i formals de l’artista David Perlov
Paola Lagos Labbé és la guanyadora d’una menció especial per la recerca La imagen bisagra. Representación de los intersticios narrativos, audiovisuales y sonoros en los diarios documentales de David Perlov: Diary (1973-1983), Updated Diary (1990-1999) y My Stills (1952-2002). La seva Tesi Doctoral, dirigida per Joaquín Puig -membre de l’InCom-UAB- i presentada en la Universitat Autònoma de Barcelona, realitza una anàlisi i interpretació qualitativa i reflexiva dels recursos narratius, visuals i sonors que articulen els assajos cinematogràfics de David Perlov, cineasta, fotògraf i artista visual brasiler-israelià.
Lagos explica que la recerca “proposa delimitar el concepte d’’imatge frontissa’ per simbolitzar els passatges, relacions i tensions entre vida i art; privat i públic; interior i exterior; dins i fora -metaforitzats a la llar i al carrer-; domèstic i polític; microhistòria i macrohistòria; temps passat i temps present; entre l'univers dels vius i l'univers dels morts; entre el jo i els altres; entre desterraments i retorns; entre nomadismes, fronteres, pàtries i ciutats ; pertinença i desarrelament; entre la imatge fixa i la imatge en moviment; entre tecnologies analògiques i dispositius electromagnètics; entre so i sentit; veu i paraula, per esmentar alguns dels múltiples trànsits a través dels llindars que ens ofereix l'obra de Perlov”.
Lagos explica que “la imatge bisagra pot entendre’s com un dispositiu d’exploració de naturalesa estètica i reflexiva, que busca interrogar les operacions retòriques, enunciatives, espai temporals, visuals, sonores, emotives des d’una aproximació interrelacional capaç de descobrir i descriure pràctiques cinematogràfiques intersticials. Aquests procediments condueixen a una forma de pensament subjectiu a través de la que el cineasta reflexiona sobre el potencial del propi llenguatge audiovisual per interrogar la realitat”.
El tractament mediàtic del Procés
Gemma Palà també ha guanyat una menció especial per la investigació La construcció del relat periodístic de TV3 sobre el procés sobiranista de Catalunya (2014-2017). De la consulta del 9-N al referèndum de l’1-0. Es tracta de la seva Tesi Doctoral, presentada a la Universitat Pompeu Fabra i dirigida per Carles Pont Sorribes i Mercè Oliva Rota.
Palà va explicar els seus dos objectius: “El primer, identificar quin va ser el tractament informatiu de TV3 sobre el procés sobiranista de Catalunya duran els dos períodes referendaris i el segon, determinar com els periodistes de TV3 defineixen, expliquen i argumenten la cobertura que van fer durant els dos períodes referendaris”.
Al seu treball empíric va analitzar el contingut dels informatius de TV3. El seu corpus va estar format per 575 notícies. I, d’altra banda, també va entrevistar 11 periodistes d’informatius del canal autonòmic (editors, caps de secció i redactors de política i de societat).
Les conclusions assenyalen que, entre els principals factors d’influència que van determinar el relat periodístic, apareixen “les condicions laborals desfavorables, l’alt volum de feina, la vigilància política, l’autocensura i la recerca de la imparcialitat”, explica Gemma Palà. I, amb les dades analitzades, “la prioritat informativa del Procés» es justifica “amb l’augment d’audiència, un fenomen inèdit, la fidelitat a la línia editorial i l’atractiu del conflicte”.
Apostar per la recerca és apostar per la reflexió i el coneixement
A l’acte de lliurament el recentment nombrat president del CAC, Xevi Xirgo, va explicar que “pel CAC l’àmbit de la recerca i la investigació des dels seus inicis és una de les seves essències”. En l’acte hi va participar també la vicepresidenta del Consell i responsable de la seva Comissió de Recerca, Rosa Maria Molló: “aquests premis són molt esperats pels joves recercaires perquè els estimula i els dona esperança. Una prova d’això és l’alt nivell dels treballs presentats”.
“Des del CAC, amb aquests premis, posem els instruments que com a institució tenim al nostre abast a disposició de la comunitat científica per seguir treballant amb aquesta tasca sempre inacabable per ajudar-nos a entendre millor la realitat que ens envolta i la realitat que s’acosta”, va concloure Rosa Maria Molló a l’actede lliurament dels XXXIII Premis CAC, a l’Institut d’Estudis Catalans.
Crònica del CAC: El CAC premia un treball de recerca sobre nous sistemes d’audiodescripció interpretatius per a persones amb discapacitat visual
コメント