Autora: Ana Augusto Arenas
El creixement de les startups és inqüestionable. El govern de la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Agència per a la Competitivitat de l'Empresa (ACCIÓ) - adscrita al Departament d’Empresa i Coneixement-, va identificar el passat 2020 més de 1.700 startups a Catalunya. Un 13,5% més que el 2019.
A més, Barcelona és una de les ciutats que resulten més interessants per establir empreses emergents de caràcter innovador. El passat mes de maig es va publicar l’informe “Anàlisi del Barcelona & Catalonia Startup Hub 2020”. Segons el directori de dades Barcelona & Catalonia Startup Hub, que recull informació d’empreses amb un màxim de deu anys de vida amb models de negoci escalables, repetibles i aplicables a entorns globals i orientades a un creixement ràpid, Barcelona és el quarta startup hub de la UE, només superada per Berlín, París i Amsterdam. La Ciutat Comtal també es manté, per quart any consecutiu, com a segona startup hub de la UE preferit després de Berlín.
Aquest document estima que “les startups a Catalunya ocupen més de 17.517 persones” i que “els darrers cinc anys, les startups de l’ecosistema català han atret 2.800 milions d’euros en inversió privada”. L’informe destaca alhora el fet que “el 69% de les startups han incrementat o no han tingut canvis significatius en la seva activitat durant la COVID-19”.
En aquest context i amb l’objectiu de contribuir al fet que aquestes empreses puguin
continuar creixent i aportant valor a l’economia i la societat catalanes, el Col·legi del
Màrqueting i la Comunicació de Catalunya va organitzar la trobada “Les startups, fan
correctament la seva comunicació?”. L’acte, celebrat al Palau Robert (Barcelona) l’11 de
novembre, va estar moderat per Marc Elena, vicedegà de Publicitat del Col·legi Founder & CEO Adsmurai, i va comptar amb la intervenció de Quino Fernández, director d’AticcoLab; Felipe Ojeda, CEO i Cofundador de Refruiting; i Berta Fola, CEO de Carpe Diem Comunicación.
Buscar una narrativa comunicativa pròpia que capti a l’inversor
El tret de sortida el va fer Quino Fernández, qui es va centrar a emfatitzar en la idea que la comunicació en les etapes inicials d’una startup a través de les xarxes socials
-pensant sobretot en Twitter i Instagram- és efectiva. Segons Fernández, aquí és fonamental el treball de les agències de comunicació. Aquestes ens poden “anar dirigint cap a on l’empresa ha d’anar per aconseguir els seus objectius”.
Aquesta tasca, segons Berta Fola, “és molt millor en aquestes primeres etapes”. D’una
banda, les agències entenen de comunicació o de màrqueting i saben cap a on s’ha d’anar a partir de les necessitats de la companyia i, de l’altra, s’encarreguen de “treure la lluentor” a les persones que estan al capdavant de les startups per tal de poder modificar l’argument a explicar en funció dels propòsits establerts i que, a més a més, aquest resulti més convincent de cara al públic, va explicar Fola.
Precisament, la importància de l’storytelling sorgeix d’aquesta qüestió: com comunicar un relat al públic que resulti prou convincent per aconseguir uns bons resultats per a l’empresa. I, per tant, aquest és un dels aspectes més importants a plantejar-se, segons Felipe Ojeda.
L’element clau per poder tenir èxit a l’hora de fer l’storytelling consisteix a, per part de
l’agència de comunicació contractada, “entendre molt bé la companyia, fer una immersió”. Això significa “anar a l’empresa, trobar-se, dialogar i escoltar als clients”, com va afirmar Berta Fola. Aquesta és l’única manera de poder advertir, si és necessari, que el que s’està dient o el missatge que s’està enviant està equivocat i indicar cap a quina nova direcció s’ha d’anar. Per aquest pas comença la comunicació, amb una narrativa pròpia a partir de la definició d’uns objectius que serviran per dibuixar l’estratègia, que no té per què ser rígida.
L’estratègia s’ha de dirigir a un públic concret perquè, en una primera instància, pugui ser efectiva. Però, com va emfatitzar Quino Fernández, “el públic més important en la fase inicial és l'inversor. Les startups han de sortir als mitjans on els poden trobar. Un exemple són les revistes dirigides a emprenedors, les quals tenen una difusió limitada, però per una startup que està buscant inversors són més rellevants que altres, va indicar el director d’AticcoLab. En aquest sentit, la CEO de Carpe Diem Comunicación va afegir que les agències el que fan, i han de fer, és “parlar amb els inversors, perquè molts cops són ells qui volen estar i tenir aquesta comunicació que és molt important”.
Un altre punt a considerar és obrir-se a mercats internacionals globals i generar un degoteig constant d’informació fent-se visibles a diversos mitjans. Això ajuda a crear una imatge de la marca i de la companyia, dels valors, de la missió i de tot el que és l’entitat. En aquest sentit, Fernández va subratllar que aquesta presència als mitjans de comunicació, i més si són estrangers, “es valora immensament per part dels inversors que, majoritàriament, són locals”.
I si no es compleixen les expectatives
Un pas previ a aquesta expansió cap a l’exterior seria definir bé l’estratègia, tal com va
puntualitzar el CEO de Refruiting. Per la qual cosa s’ha de tenir en compte que “en el 99% dels casos les metes establertes en uns temps concrets no es compliran, ni els inversors es comprometran en un curt període de temps i, potser, allò que tenies previst per mitjans d’any es posposa a finals d’hivern, i, potser, hauràs de guardar-te una mica de diners per poder sobreviure fins a l’època en què es compleixin els teus objectius”, va explicar Felipe Ojeda. A partir d’aquí, els consultors de les agències de comunicació han de valorar aquestes expectatives que es volen aconseguir amb l’estratègia i ser honestos, ja que, com va dir Fola, “hi ha cops que les expectatives són tan altes que les hem de rebaixar i explicar el perquè no serà possible complir-les”.
Començar a posar en marxa l’estratègia, definir els objectius i crear l’storytelling sovint té un cost inicial elevat per a les startups. És per aquest motiu que Ojeda va afirmar que és tan important “saber fins a on vols arribar i quin soroll vols fer”, ja que si es diversifica la tasca de comunicació, encarregant la difusió dels diferents missatges a diverses agències, això suposarà una major despesa. Una opció que, com va expressar Marc Elena, agreujaria aquesta situació de bloqueig que es pot donar a l’inici, “quan una empresa no té recursos al principi per invertir en comunicació, però alhora necessita comunicació per posar-se a vendre”.
La CEO de Carpe Diem indica que “en aquests moments puntuals s’adapta el pressupost i, inclús, se cerca una major rendibilitat en un curt període de temps”, encara que aquesta fórmula “no és la millor per construir una marca, però hi ha aquesta pressa de començar a fer soroll i això és el que fem les agències”. I és que, per defecte, una startup té dos punts, com a mínim, que la diferencien de la resta d’empreses: la introducció i la presa. Llavors els hi demanem que arribin en sis mesos a on empreses normals triguen a arribar molts anys i, a més, amb molt pocs o zero recursos, com va apuntar el CEO d’AticcoLab. Així, a causa d’aquesta manca inicial de recursos econòmics, segons va dir el moderador, “si no s’acompanyen, segurament no passaran mai d’aquesta primera fase”.
El CEO com a imatge de marca
El CEO és una persona que no ha de dominar el màrqueting o entendre de comunicació, ja que, per això, ja estan les agències. Aquesta és la visió de Quino Fernández. El CEO ha de ser “l'home anunci” de la companyia. Ha de fer show business una part del seu temps.
El CEO d’Aticco basa el seu argument a partir del que veu al seu entorn: “una cosa que està passant en el món de les startups és que, segurament, acabarem coneixent gairebé tant al CEO com a la mateixa companyia (...) avui en dia agafen a una persona de símbol i això fa que els mitjans de comunicació els hi sigui més fàcil focalitzar-se en aquesta persona abans que no pas en la companyia”.
Seguint aquesta idea, Marc Elena va afegir que cada cop s’estila més “aprofitar-te de la
persona com a producte per comunicar l’startup”. Les empreses es personalitzen i aquesta és una missió de les agències de comunicació, va afirmar Berta Fola. És una forma d’humanitzar el producte perquè aquest pugui comunicar efectivament la història que es vol explicar.
留言