Per Redacció OCC InCom-UAB
La revista de recerca Quaderns del CAC va presentar el seu monogràfic, dedicat a la “Comunicació de riscos, de crisis i de conflictes”, el passat dimarts 29 de novembre al Palau Robert, a Barcelona. Aquest és el número 48 d’aquesta revista científica de comunicació, de periodicitat anual i publicada íntegrament en català, castellà i anglès.
Un compromís històric amb la recerca
A la presentació, Xevi Xirgó, president del CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya), va afirmar que “el CAC té un compromís històric amb la recerca des del moment de la fundació de l’organisme, ara fa 22 anys. Ho fem perquè la recerca i la innovació són activitats imprescindibles per millorar les nostres capacitats a l’hora de fer allò que ens toca fer, la supervisió del sector audiovisual català. La recerca és una condició necessària prèvia per posar al dia els recursos necessaris per fer la feina ben feta”.
El director de Quaderns de CAC, el catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Emili Prado, va detallar el contingut dels articles que hi formen part d’aquest monogràfic. “La conjuntura excepcional dels darrers anys, configurada per esdeveniments de diferent índole que sacsegen el món com ara el canvi climàtic, les catàstrofes naturals o industrials, les guerres, els conflictes polítics i socials, les pandèmies, les crisis econòmiques o els moviments forçats de població, entre altres, ha concitat l’interès científic per explicar-ne des de diferents disciplines, la naturalesa, l’origen, les causes i les conseqüències. En aquest número recollim aportacions significatives que aborden des de diferents angles les temàtiques proposades”, va explicar.
El contingut del darrer Quaderns del CAC
En aquest monogràfic l’article de la ploma convidada el signa el periodista Bernardo Díaz Nosty amb el títol "Barcelona en la mirada de les periodistes estrangeres durant la Guerra Civil". Díaz Nosty documenta el gran nombre de professionals, oblidades per la histografia, que hi van treballar. El seu text parteix dels treballs publicats sobre Barcelona per aquestes periodistes i que evidencien una manera de relatar diferent.
Jordi Farré Coma, professor dels Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), al seu article "La comunicació del canvi climàtic: del desastre al risc", proposa una sistematització conceptual molt oportuna en un moment d’eclosió de mirades sobre el canvi climàtic. A l’article fa una aportació transdisciplinària que subratlla la centralitat de la comunicació, tot abordant la dimensió dels conceptes de risc, crisi, desastre i emergència per acarar el binomi risc i comunicació en el canvi climàtic.
C. S. H. N. Murthy, professor de Mitjans de Comunicació i Estudis Cinematogràfics al Paradigm Institute of Media Film Studies de la Índia, en el seu article "És possible el periodisme de pau en el periodisme indi? Percepcions d’un grup selecte de periodistes indis", contextualitza les tradicionals pràctiques de pau promogudes pels antics textos espirituals indis i les contrasta amb la visió que tenen sobre el periodisme de pau un grup de professionals destacats. Segons s’explica al resum del seu text, “els resultats suggereixen que la visió dels periodistes indis sobre el periodisme de pau, al contrari del que es creia a Occident, no és rellevant per al periodisme indi, tant pel seu abast com per la seva definició”.
Jaume Doménech-Beltrán, del departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València (UV), analitza l’estratègia de comunicació del Govern espanyol en relació amb la pandèmia de Covid-19, des de la perspectiva de la comunicació de crisi. "Comunicació de crisi i transferència temàtica del Govern espanyol durant la Covid-19" és el títol del seu treball. L’autor realitza una anàlisi del contingut de les compareixences del Comitè Tècnic de Gestió i del president del Govern espanyol durant les primeres setmanes de l’estat d’alarma i identifica com un dels pilars de l’estratègia de comunicació del Govern el tractament de la pandèmia com una guerra.
Sergi Xaudiera, estudiant de doctorat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), treballa entorn la infodèmia, el gegantí fenomen de desinformació que es va desencadenar amb la pandèmia de la Covid-19. Al seu article, "La gestió de la infodèmia a Catalunya durant el primer any de la pandèmia de la Covid-19", indica que, com arreu del món, la infodèmia va suposar una dificultat afegida a la complicada lluita contra el virus.
Gemma Palà, doctora en Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), estudia la tasca dels periodistes en la cobertura dels conflictes politicosocials al seu article "El procés de producció informativa en confluència amb conflictes politicosocials. El cas dels periodistes de TV3 i el procés sobiranista de Catalunya", tot partint de la teoria de l’enquadrament (framing) i de la de les rutines productives.
Secció Miscel·lània
Aquesta secció s’obre amb "Audiències i streamers a Twitch: patrons de consum i producció en l’àmbit hispanoparlant", escrit en co-autoria pel professor associat de la UAB Adrián Padilla Molina i la professora lectora de la UAB Celina Navarro. Els resultats d'aquest treball mostren "audiències massives, consolidades i amb patrons cíclics, així com diferències clares entre creadors amateurs i professionals, els quals concentren la gran part de l’audiència i han generat rutines de producció homologables a la indústria televisiva".
El professor de la UPF Joan Ferrés i Prats, la professora agregada de la Universitat de Barcelona (UB) Alba Ambròs i Pallarès i la professora de la UPF Mònica Figueras Maz escriuen "EduMediaTest, una eina al servei de la competència mediàtica. Informe sobre el projecte, els resultats i les recomanacions". Segons es pot llegir al resum del text, "EduMediaTest és una eina interactiva digital gratuïta per avaluar i formar la competència mediàtica d’estudiants europeus de 14 a 18 anys. El projecte, en el marc d’una convocatòria europea, l’ha liderat el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, juntament amb la Universitat Pompeu Fabra, cinc reguladors audiovisuals europeus i dues entitats educadores".
També es publica en el darrer número de Quaderns del CAC "Joves, feminisme i autorepresentació a Instagram: reptes i recomanacions", de les investigadores del Grup de Recerca JOVIS.com de la UPF Ariadna Santos, Marta Narberhaus i Ariadna Fernández-Planells, que han realitat una etnografia virtual. Tanca la secció miscel·lània l'article "Audiodescripció, subjectivitat i experiència fílmica", de la professora associada de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Floriane Bardini. Aques estudi tracta de l’audiodescripció (AD) de pel·lícules a Catalunya.
La mirada femenina de la Guerra Civil
En el marc de la presentació del número 48 dels Quaderns del CAC, el periodista i investigador Bernardo Díaz Nosty, ploma convidada d’aquesta edició, va fer una interessant dissertació presentant la seva recerca sobre les corresponsals estrangeres que van cobrir la Guerra Civil espanyola. De fet, l’acte va coincidir amb la promoció del seu darrer llibre, on recull tot el treball. L’article que es pot llegir a Quaderns del CAC és només un resum.
Díaz Nosty va relatar a un auditori ple de gom a gom que “s’ha oblidat de manera significativa la presència de les periodistes estrangeres en la Guerra Civil, obviant per aquest motiu un relat del conflicte amb matisos clarament diferenciats de la narrativa dominant. Prop de dues-centes dones van deixar testimoniatge escrit i fotogràfic de la seva experiència per la Península Ibèrica i unes 70 periodistes, fotoperiodistes i col·laboradores de premsa estrangeres identificades a Barcelona es van mostrar més interessades en els efectes de la guerra que en la cultura militar. Les seves cròniques es van centrar més en el patiment quotidià de les rereguardes, on la vida no sols era difícil, sinó que es trobava en risc permanent. Les periodistes van narrar el que veien amb una sensibilitat diferent, que no apareixia de la mateixa manera en les plomes masculines. Es pot veure que hi va haver empatia cap a les altres dones i els infants. Les dones periodistes no estaven tant per la política o pels fronts militars, sinó que retrataven allò que no es veia als diaris normalment. Per primer cop es van bombardejar ciutats, de manera que moltes de les víctimes van ser civils.
En les cròniques de les estrangeres s’hi adverteix una preocupació singular per aspectes que, vistos amb 85 anys de distància, remeten al qualificatiu avui normalitzat de “crims de guerra” per al·ludir a pràctiques com el bombardeig de la població civil indefensa. Díaz Nosty acaba la seva dissertació amb un apunt que vincula la història amb el present: les fotografies del seu nou llibre són de Barcelona 1936 o de Kiev 2022?
Relleu a la direcció del Quaderns del CAC: dues dones de dues generacions diferents al capdavant
En la segona part de l’acte, el director de Quaderns del CAC, Emili Prado, va passar el testimoni a les noves codirectores de la revista, les investigadores Amparo Huertas i Sara Suárez. És el primer cop que una dona, en aquest cas un tàndem de dues, dirigeix la publicació, un dels principals ponts entre el Consell Audiovisual i la comunitat universitària. El CAC, amb la designació d’aquestes dues acadèmiques, ha volgut unir la complementarietat dels seus àmbits d’expertesa respectius, però, molt fonamentalment, la mirada de dues generacions de recercaries, imprescindible, en aquest moment de transformació que viu el sector de l’audiovisual.
La vicepresidenta del CAC i responsable de l’àmbit de recerca, Rosa Maria Molló, va apuntar que “el relleu en la direcció ha estat una oportunitat per corregir un dèficit històric, ja que la revista no havia tingut mai una dona al capdavant”. Molló va remarcar la importància que “la revista pogués visibilitzar el que està passant als nostres centres de recerca: investigadors que estan al final de la seva carrera, amb una experiència i una mirada específiques, i investigadors i investigadores més joves atrapats en el maleït embut generacional”. Els reptes de les dues directores recauen en situar la revista, que complirà 25 anys al 2023, en l’àmbit estatal i internacional i fer la créixer dins i fora de l’àmbit purament acadèmic per tal que esdevingui un instrument útil per la societat.