Redacció OCC InCom-UAB
Les titulacions universitàries a l’àmbit de la comunicació tenen una gran demanda per part de la joventut i més del 50% de l’alumnat són dones. La demanda supera amb escreix l’oferta. A més, la inserció laboral presenta índexs molt alts, sobretot en el cas de Publicitat i Relacions Públiques, on 9 de cada 10 aconsegueixen feina al sector.
Aquest podria ser un breu resum dels resultats presentats al Seminari web: Ocupabilitat i formació universitària en l’àmbit de la comunicació, organitzat per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya), en format online, el passat 5 de juliol. Va ser una trobada de reflexió entre representants del món acadèmic i empresarial sobre l’ocupabilitat de les persones graduades en Comunicació Audiovisual, Periodisme, i Publicitat i Relacions Públiques. Es tracta del segon Informe específic de Comunicació que es fa. El primer es va presentar al 2018.
“Aquesta jornada pretén ser un espai de reflexió i diàleg entre els diferents agents que tenen responsabilitat en la formació dels titulats i titulades dels graus en l’àmbit de la comunicació, i ha de servir com a punt de partida per a la proposta de noves millores en la seva formació”, apunta a la presentació Jaume Valls Pasola, director d’AQU Catalunya. A continuació, n’explica els orígens: “El 2014 AQU Catalunya va iniciar un ambiciós projecte per conèixer l’opinió de les empreses instal·lades a Catalunya sobre l'adequació de la formació universitària a les seves necessitats. Amb aquesta nova jornada, AQU Catalunya comença la fase de difusió dels resultats de l’enquesta de la tercera edició del projecte Ocupadors (2020-2023), en la que s’ha recollit l’opinió del sector de la comunicació”. Es tracta d’una enquesta triennal. Com a novetat, Valls va apuntar la incorporació d’una part dedicada a les pràctiques externes.
Josep Lluís Mateos, responsable de l’enquesta al col·lectiu ocupador a AQU Catalunya, es va encarregar de presentar l’estudi fet a l’àmbit de la comunicació. Sobre la metodologia, va aclarir que s’ha contactat amb 32.000 empreses i organitzacions amb potencial com a contractadors de persones titulades i, finalment, s’han rebut 2.900 respostes. L’abast de l’estudi són els Graus inclosos en els subàmbits de Comunicació Audiovisual, Periodisme, i Publicitat i Relacions Públiques, impartits al sistema universitari català.
Els reptes de l’educació en comunicació, segons John V. Pavlik
La jornada va comptar amb un convidat internacional, qui va ser el primer ponent. John V. Pavlik, professor de periodisme i estudis de mitjans a l'Escola de Comunicació i Informació Rutgers de la Universitat Estatal de Nova Jersey als Estats Units, va presentar els 10 grans reptes de l’educació en comunicació:
- La disrupció digital, on va apuntar els nous formats i multiplicitat de dispositius, les noves fonts de continguts, el desenvolupament en programació i l’emergència d’algoritmes poderosos.
- La diversitat en les veus representades entorn classe social, raça i gènere.
- L’equitat en l’accés als estudis superiors, a les professions i als càrrecs directius en l’àmbit de la comunicació.
- La inclusió, on hi hagut progrés però cal seguir treballant.
- Els fonaments de la professió també són clau per Pavlik, però cal saber quins són els principis ètics de la professió. El professor de la Universitat Estatal de Nova Jersey aposta per l’escriptura i la narrativa de qualitat, també visual i sensorial, i el foment del pensament crític a través de la recerca.
- La narració en diferents modalitats és altre repte: tecnologies sensorials i immersives, la popularitat dels podcasts i la creació automatitzada de continguts.
- Les xarxes socials, una oportunitat per als comunicadors de conèixer el seu abast però que alhora també genera el problema de l’expansió de la desinformació.
- Pel professor Pavlik, hi ha també reptes econòmics a tenir en compte, com una reducció del finançament del model tradicional de periodisme, el finançament basat en subscripcions i l’emergència de mitjans sense ànim de lucre.
- Reptes legislatius i normatius. Cal pensar com controlar la vulneració de la llibertat d’expressió, la censura de les informacions, els drets de propietat intel·lectual en un entorn globalitzat i la necessitat de protegir legalment la professió de comunicador. Pavlik creu important donar veu a col·lectius indígenes exclosos dels circuits globals de comunicació i dibuixa el metavers com una oportunitat en aquest sentit: mons en xarxa profundament interactius i que utilitzen diferents mitjans i amb una gran projecció d’usuaris.
- La seguretat dels comunicadors i comunicadores, fonamental per a les societats democràtiques, que es pot aconseguir reformulant trajectòries professionals.
Ocupabilitat
Hi ha una bona taxa d’ocupació a Publicitat i Relacions Públiques (92,3%) i aquesta xifra és inferior a Periodisme (86,4%) i a Comunicació Audiovisual (83,1%). Són dades de febrer del 2020, ja que l’estudi va voler evitar recollir els biaixos que podia haver generat la COVID-19. Per tant, la inserció laboral de les persones graduades en Publicitat i Relacions Públiques és molt bona: 9 de cada 10 han trobat feina vinculada als seus estudis. A més, aquest perfil professional és el que té els salaris més alts: tres anys després d'obtenir la titulació el 40% guanya més de 2.000 euros mensuals bruts, quan a Periodisme aquest percentatge és del 19% i a Comunicació Audiovisual, del 17%. I altra peculiaritat del grau de Publicitat i Relacions Públiques és que el 70% dels titulats arriba a tenir un contracte fixe durant els 3 anys després de la finalització dels estudis, una dada que es situa, fins i tot, molt per sobre de la dada global del sistema universitari català (56%). La xifra a Periodisme és: 56% i, a Comunicació Audiovisual, 42%. A aquesta última, la contractació temporal assoleix el 38%, 6 punts percentuals per sobre de la dada del conjunt del sistema universitari.
De cada 10 entitats, 4 han tingut dificultats en la contractació (el 39% de les entitats enquestades), majoritàriament per no trobar una persona amb les competències necessàries per ocupar el lloc de treball. L’estudi mostra que les competències que més troben a faltar els ocupadors són les relacionades amb la capacitat per a l’analítica de dades, la creativitat i l’expressió escrita. Ara bé, aquest 4 de 10 no és una dada alarmant si es considera la taxa d’ocupació general del sistema universitari català, atès que els ocupadors potencials de l’àrea de la comunicació es situen així entre les que tenen menys dificultats (al costat de Biociències i Advocacia).
No obstant, si mirem els casos on el contracte exigeix tenir el títol universitari específic i, a més, efectivament implica el desenvolupament de tasques relacionades amb la comunicació, la panoràmica que s’obté és preocupant. Aquí, a tots els casos, el percentatge situa al sector per sota del percentatge del sistema universitari català, que és del 58%. El cas més alarmant és el de Comunicació Audiovisual (48%), però la situació tampoc no és gaire bona pel que fa a Periodisme (51%) ni tampoc a Publicitat i Relacions Públiques (55%).
Formació
Una de les principals conclusions és que la demanda de les places universitàries públiques – AQU Catalunya només té accés a les dades de l’àmbit públic- supera amb escreix l’oferta. A Comunicació Audiovisual s’ofereixen 660 places i la demanda es de 995; a Periodisme, són 425 les places disponibles i apareix com a primera opció de demanda en 626 sol·licituds d'ingrés a la universitat i, a Publicitat i Relacions Públiques, la demanda arriba a 824 quan l’oferta és gairebé la meitat, 435 places.
Una altra dada que aporta l’informe és que tots són graus feminitzats. L’estudi, per determinar aquest nivell, fa servir la tipologia creada per Inés Soler Julve, que indica poder fer servir aquest adjectiu quan el nombre de dones matriculades arriba al 60%. Tot i que hi ha una tendència cap a percentatges equilibrats pel que fa a les matrícules segons sexe, el cert és que hores d’ara totes les carreres es situen per damunt del nivell de feminització del sistema universitari català (54%). El cas de Publicitat i Relacions Públiques és gairebé excepcional, el 75% són dones.
Pel que fa al grau de satisfacció de les persones graduades en l’àmbit de la comunicació, sobretot estan satisfetes amb les pràctiques externes i amb el TFG (Treball de Fi de Grau). En el cas de les pràctiques externes, destaca Periodisme (on aquesta activitat obté una nota mitjana de 7,6 sobre 10 per part de l’alumnat). Pel que fa al TFG, despunten Comunicació Audiovisual (7,3) i Publicitat i Relacions Públiques (7).
Pràctiques Externes, fonamentals
Les competències que més s’han treballat durant el període de pràctiques són aquelles que més marge de millora tenen entre les persones graduades recentment. Això fa que els autors de l’estudi parlin de «la idoneïtat de les pràctiques com a element fonamental de l’experiència formativa». D’alguna manera, les pràctiques consoliden les capacitats adquirides.
Hi ha un conjunt de competències que es poden adquirir de manera efectiva al lloc de treball, complementant així la formació impartida a les universitats. En aquest sentit, i pel que fa a les TIC, els ocupadors destaquen el coneixement d’eines digitals per crear continguts de forma ràpida, l’adaptació al món digital i els temes de SEO (Search Engine Optimization). Addicionalment, 2 de cada 3 entitats ocupadores assegura que tenir un nivell alt o mitjà d’anglès és important a l’hora de contractar el perfil adient.
Altres mirades sobre l’estudi de l’AQU Catalunya
La jornada va incloure una taula rodona amb el títol “Reptes en la formació universitària en l’àmbit de la comunicació” on van participar Laia Quilez, directora del Departament d’Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili; Ignasi Marcet, responsable de Nou Negoci a Lavinia Services; Paula Montañà, graduada en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i directora d’operacions a The Self- Investigation i com a moderador; i Carles Pont, degà de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.
El degà de la UPF, ja d’entrada, va admetre que “les universitats públiques hem de veure la utilitat dels estudis” i el seu diagnòstic és que “tenim una mala salut de ferro”. Pont comenta que “no estem tant lluny dels estàndars però algunes coses podem millorar”. Tot i ser uns estudis amb una alta demanda, les persones que es graduen en l’àmbit de la comunicació tendeixen a estar més insatisfetes que a la resta de titulacions de l’àmbit acadèmic, reflexiona Carles Pont.
Laia Quilez coincideix amb Carles Pont en aquesta idea de insatisfacció: “Una primera explicació podria ser la complicada situació laboral que es troben els graduats de comunicació quan entren a la professió”. Per una banda, explica Quilez, “acaben fent feines que no són específiques amb allò que han estudiat però també es dona una precarització tant pel que fa als horaris, als salaris com en relació amb els contractes de tipus temporal. Aquesta frustració i aquest desencant pot fer que mirin els estudis amb certa sensació de decepció. Per altra banda, la disrupció digital, que comentava el professor Pavlik, constant i vertiginosa del món de la comunicació, fa que els graus siguin dels que més s’han d’adaptar a la formació i en certs moments es pot crear un cert decalaix entre el que s’imparteix a les aules i després el que es demanda al món laboral, tot i que la Universitat s’ha digitalitzat i les assignatures s’actualitzen”.
Per millorar la formació en Comunicació, Laia Quilez apunta que “cal reforçar les competències de les destreses i de la tecnologia però també altres que tenen a veure amb valors i actituds. En un món on hi ha una espectacularització de la informació més exagerada amb fake news, cal reforçar competències més transversals com el pensament crític, l’ètica professional, la curiositat, la motivació, la empatia i el treball en equip”. Quilez defensa d’aquesta manera la formació humanística perquè els graduats i graduades puguin explicar el món de manera crítica i compromesa. Tot això, sense oblidar la vessant tecnològica.
Com poden les universitats ajudar als graduats i graduades a gestionar la incertesa laboral? L’alumni Paula Montañà apunta que la universitat hauria de posar en contacte l’estudiant amb un mentor o mentora que aporti consells, visió i feedback. Però, alhora, també considera que és important l’actitud, la curiositat i les ganes constants d’aprendre. Per la seva experiència laboral, a Montañà, el que més l’ha ajudat és l’ètica a l’hora de treballar, la capacitat de ser organitzada, la capacitat de prioritzar i de ser molt flexible i de ser molt oberta.
Ignasi Marcet també va fer algunes propostes per facilitar la inserció laboral dels graduats en el món laboral des de la perspectiva dels ocupadors: fer que es coneguin la missió, els valors i les febleses de l’empresa; valorar al jove recent graduat o graduada; estimular la pro-activitat i monitoritzar en paral·lel les capacitats i els encàrrecs.
Enllaç a l’estudi: https://www.aqu.cat/Estudis/Distribuidora-de-publicacions/Ocupabilitat-i-formacio-universitaria-en-l-ambit-de-Comunicacio
Enllaç a la sessió (Video): https://www.youtube.com/watch?v=9XSkFEgEBTs
Commenti